Tecnoautobiografia

La meva tecnoautobiografia comença amb la MEGADRIVE de SEGA.

Visca el SONIC!!

Quan tenia... ara no recordo els anys però a casa feiem cagar el tió i encara es respirava màgia, el meu germà va demanar una consola, jo ni tant sols sabia que era però en vaig aprendre de seguida! Teniem jocs com: El sonic, La sirenita o Aladín, i és clar, algun de futbol.

El tetris també ha fet història, la meva primera "maquineta" me la van comprar al mercat del diumenge a Cardona, era gris i tenia les tecles de color groc. No se si va ser de fer-la servir tant o de la dubtosa qualitat però va durar poc. I era exactament aquest!! -->

A casa teniem video i recordo a ma mare amb una mena de boligraf marcant uns codis, es veu que així programava el video per grabar. Hi va haber unes quantes pel·lícules que posavem nit i dia i que ens van marcar com ara: Siete novias para siete hermanos o La bruja novata i la primera peli del Mickey Mouse!!

Després va arribar el walkman, aquell aparell que tothom tenia i que jo desitjava. El vaig utilitzar molt, abans d'anar a dormir em posava els cascos o quan volia deixar de sentir el que deien els altres. Tot i això em sentia aïllada del món i de vegades m'atabalava i me'ls treia.

El primer ordinador que vem tenir casa... no recordo ni si l'utilitzava per res més que per jugar al solitari i fer dibuixos al paint. La impressora era d'aquelles que no es podien utilitzar després de les 11 del vespre del soroll que arribava a fer aquell trasto (que per cert, encara conservem!). Després d'aquell primer ordinador va arribar el segon, i el tercer, i el portàtil... Als meus pares els sorprenia i empipava moltissim el poc temps que duraven i com n'arribaven a ser de cars! amb el 3r ordinador va arribar també internet i al cap de poc temps la idea incocebible de no tenir internet a casa, encara que fos lentíssim.

Pel que fa al tema mòbils, el meu primer mòbil va ser una regal de la meva àvia pel meu cumpleanys. En cumplia 16, i aquell estiu me'n aniria un mes a Irlanda, i aquesta va ser l'excusa perfecte perquè caigués el mòbil. Un trasto aparentment inútil i pijo, que ha passat a formar part de les nostres despeses fixes de cada mes. I aqui és on puc col·locar la meva experiència negativa, el dineral que em deixo cada més amb el mòbil i que no se mai com reduir-lo. Fins fa relativament poc, aquest era l'únic aparell tecnològic que duia al bolso, ara però, l'acompanya l'MP3. Molt útil a la ciutat (perquè pel que s'ha de sentir...) i a la vegada molt innecessari per naturalesa. Això si, he de dir que al poble no fa cap mena de falta!

Tornant al tema consoles. Al cap d'un temps de tenir la mevadrive van començar a sortir altres consoles, que demanavem per reis cada any i que mai portaven. Jo sempre demanava una consola portatil, la game gear. Potser és que no ens portavem massa bé o potser és que els meus pares consideraven que una consola era suficient i de per vida, cosa que avui en dia no acustuma a passar. La següent consola que va arribar a casa va ser la Play I (quan el meu germà se la va comprar). Jo vaig anar deixant d'utilitzar aquests aparells a mesura que vaig anar creixent. Fins que fa poc vam decidir regalar als meus pares una Nintendo DS amb el Brain Training perquè exercitessin la ment i aquestes coses que fan avui dia les maquinetes, i ara l'utilitza tota la familia.

Però la consola que realment val la pena i que ens ha fet passar molt bones estones és sens dubte la Wii. Hi vaig jugar per primera vegada a casa de la Núria, i pel meu aniversari me la va regalar el Joan, la meva parella. Penso que amb aquesta consola hi ha hagut un canvi de concepte on la diversió individual ja ha passat a la història.

En fi, consoles, videos, odrinadors, walkmans, mp3, mòbils... tots aquests aparells han anat passant per la meva vida, alguns es queden, altres marxen, altres que tornen renovats... això en el nostre temps és així. No podem anar en contra dels avenços tecnològics però el que si que podem fer és racionalitzar tanta tecnologia i no oblidar les formes naturals de comunicació, ni deixar-nos absorvir pel màrketing que ens vol fer creure que si no tenim un "i-phone" ja no som ningú.